Assemblea del MTA

17 10 2012

Adjunto la crònica que ha enviat la Merche de l’Assemblea.

—-     —-     —-

“…Gracias a tod@s por lo que cada un@ ha aportado…gracias por las sonrisas, la generosidad, las miradas complices, las bromas, las lagrimas derramadas, los cantos, las palabras, el trabajo de tant@s, el esfuerzo, la sensibilidad, los testimonios, las visitas, la comida, el clima, el viaje, los abrazos, los reencuentros, las eucaristias, los momentos de grupos, los de compartir, los de silencio, la meditación, el estallido en el alma, el corazón palpitando en ocasiones, las angustias que florecen, la esperanza que descansa la consciencia, los niñ@s, los jóvenes, los mayores…gracias señor por tanto recibido…”

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La mejor manera de transmitir la experiencia está en este escrito de agradecimiento de un miembro del MTA que encabeza la breve crónica que quiere expresar los pasos recorridos en la VIII ASAMBLEA NACIONAL MTA que vivimos y celebramos del11 al 14 de octubre del 2012 en Avila.

Ha sido un encuentro de familia, de hacer una mirada agradecida a la vida y proyectos del MTA de estos últimos 4 años para seguir abriendo caminos a las necesidades y realidades del momento. ¡EL MTA está vivo y la Asamblea ha sido reflejo de ello!

Hemos estado laicos adultos, hermanas, familias (los niños han sido ejemplares) y jóvenes al ritmo de saber que SOMOS MTA, lema de la Asamblea. Por distintos caminos, venidos de Barcelona. Calahorra, Huelva, Las Palmas, Madrid, Pamplona, Salamanca, Sevilla, Tortosa, Valencia, Lugo y Zaragoza. Ha habido reencuentros;  nuevas caras y junto a todo ello aires renovados en  los que hemos palpado el espíritu de Teresa y la respuesta viva al Llamamiento del Padre Enrique en cada uno de los que allí estábamos.

Os compartimos impactos de cada uno de los bloques, impresiones y trabajos realizados. En el inicio nos unió la oración en la noche del jueves 11 que preparó Madrid y nos animaba para estos días preparando la mesa con todo lo que cada uno traía.

El día 12, gran fiesta de la Virgen del Pilar, fue el día grande para los de Zaragoza que no solo orientaron la oración sino que nos animaron y obsequiaron como quien está en tierra aragonesa haciendo la ofrenda a la Virgen.

Fue un día intenso de emociones y de atención al recorrido histórico  al primer bloque de trabajo: somos MTA. Vivos el recorrido histórico por las anteriores asambleas: que nos presentaron lo del  EQUIPO NACIONAL Leo, de Huelva y miembro del Equipo  nacional nos presentó a continuación,  basándose en el trabajo mandado por los MTA locales para preparar la Asamblea; la historia de los Movimientos eclesiales y de la vida del MTA terminando la mañana con un microcuento y más tarde con la celebración de la Eucaristía. ¡fue intenso!Y a partir de aquí, sabiendo que al día siguiente era el encuentro de la familia teresiana de la Provincia del Sdo Corazón al que nos unimos en el compartir la mesa y la misa, empezó el desfile y montaje de puestos, exposiciones y ventas solidarias…. ¡parecía un mercadillo lleno de color y de variadas obras y acciones teresianas!.

Por la tarde tuvimos la gran aplaudida mesa redonda con preciosas experiencias de  su compromiso y de su ser MTA: Mª Jesús, Pepita, Elena, Javi, Mery y Cristina, moderados por Maria de la O, expusieron sus vivencias y experiencias de MTA que nos dejaron con una preciosa visión de la misión apostólica y transformación de la realidad.

Poco o mucho dado que el tiempo “era algo veraniego” tuvimos la posibilidad de dar un pequeño paseo por las calles de Avila, ver una película o quedarse a trabajar los que eran secretarios.

El sábado llegaron “los Maestros” con una charla compartida y dialogada de Teresa y Enrique en boca de Belen García y de Gemma Bel;  mostrándonos en sus personas, una manera diferente de estar en el mundo, una en el siglo XVI y otro en el XIX pero actuales para el siglo XXI.

La comida fue compartida con los productos traídos de nuestros lugares de origen con los del encuentro de FT sabiéndonos parte de esta. Nos unimos también en el Concierto de Brotes de Olivo y en la Eucaristia.  Más tarde el bloque de Comunidad y Eclesialidad, Desde la experiencia de los de Brotes, vimos cómo ser responsables con la Iglesia y a la vez “obedientes”: cómo viven la comunidad y que creen lo esencial para esta.

Por la noche, hicimos con ellos una oración compartida, música, experiencias y acabamos con unos dulces.

Llegó el último día, con sueño y algo cansados pero sin aflojar el ritmo vimos las líneas acción  para el próximo Trienio: Se presentó en Asamblea el Documento de conclusiones que se había ido elaborando a lo largo de los distintos momentos de trabajo de la Asamblea por los secretarios/as

Aprobados los acuerdos vimos el Informe de gestión del Equipo Nacional saliente, el de secretaría y el de tesorería. Con otro microcuento abrimos paso a otros temas como el V centenario del nacimiento de Santa Teresa en el 2015, la unificación de Zonas, los Reglamentos que tenemos que hacer, la realidad continental-intercontinental… Por último elegimos el nuevo coordinador nacional y fue de nuevo elegido Alberto Barroso al que agradecemos s su compromiso y total dedicación a la vida del MTA y la acogida en todo momento a las personas.

Nos hemos ido contentos, llenos de gozo con el envío y el compromiso recibido en el  camino lleno de piedras llenas de sentido que nos ofreció Huelva. Desde la llegada no hemos dejado de mandar y recibir mensajes de agradecimiento. Desde aquí damos las GRACIAS a todos y a todo porque ha sido posible.





Celebrem Santa Teresa

8 10 2012

L’MTA de Tortosa ve celebrant Santa Teresa des de fa temps amb un petit aplec. Enguany volem obrir la nostra celebració a tota la Família Teresiana de la ciutat. Ens fa molta il·lusió trobar-nos. La nostra programació és la següent. Ens trobarem  DILLUNS 15 D’OCTUBRE a les 19h al COL·LEGI TERESIÀ. Primer, participarem en una PREGÀRIA. A continuació, hem preparat un petit power point que ens vol animar a seguir endavant com a família a Tortosa. Finalment, acabarem amb un piscolabis on podem aprofitar per intercanviar parers i, si surt, gestar alguna iniciativa.

Us hi esperem! Si voleu descarregar la carta de convocatòria podeu fer-ho des d’aquí.





Pentecosta 2012

28 05 2012

Els dies 26 i 27 de maig hem viscut la trobada de la Pentecosta, organitzada per l’MTA, on es convida a tota la família teresiana. Enguany ens hem aplegat, sota el lema ‘L’esperit en el dia a dia’, ‘El espíritu en lo cotidiano’, persones de Tortosa, Barcelona, Saragossa, Les Roquetes (Sant Pere de Ribes), Vilanova i Madrid. La persona encarregada de conduir la trobada ha estat l’Alberto Barroso, de Madrid, coordinador nacional de l’MTA.

La Pentecosta ha estat centrada, tal com diu el títol, en aprendre a trobar i viure Déu en la vida quotidiana. Per això la primera dinámica, només arribar, es va centrar en fer-nos pensar, mitjançant cites bíbliques, i d’una manera molt gràfica, com es pot anar descobrint l’esperit en el dia a dia.

A la tarda, la xerrada va tractar sobre com podíem llegir l’Antic Testament, no des dels fets extraordinaris que s’hi conten, sino des de el que ens explica del cada dia. Per això, cal pregar amb una mirada amatent per copsar el que els textos volen dir més enllà de la forma com ho diuen.

La vetlla de la nit va ser el moment central de la jornada. Com sempre, vam començar fora per beneir el foc, i vam acabar a dins la capella. Els nens, com ja es tradicional, van tenir una participació ben activa.

El diumenge del matí, vam començar amb una pregària que incidia també en el tema de la vida quotidiana. Se’ns va proposar de pregar amb música, amb els xiquets, amb els diaris, amb el sentit de l’humor. Tots vam triar, i vam ser capaços de conjgar la dinàmica de pregària, amb el goig de la natura en aquest dia tan primaveral i el silenci respectuós.

La darrera comunicació de l’Alberto va ser una explicació molt bonica i viscuda de com podem trobar Déu en la vida quotidiana.

Després va arribar el més petit de l’MTA, el Biel. Amb l’alegria de tenir-lo entre nosaltres, i de la mà dels nens de la trobada, vam fer l’homenatge al Pare Enric, que va cloure la jornada.





L’MTA a la Família Teresiana

6 02 2012

Aquesta va ser la nostra presentació el dia de la Família Teresiana.

MTA són les sigles de Moviment Teresià Apostòlic, aquest nom el rep des del 1977 quan va nàixer oficialment a l’Esglèsia;  l’MTA és  l’Arxicofradia de Hijas de Maria Immaculada i Teresa de Jesús, fundada el 1873 per Enric d’Ossó a Tortosa.

 

D’on vam sorgir? D’un somni, d’una intuïció, d’una inquietud… del seu mal estar pel món, del seu amor a Déu. Segur que mai sabrem en certesa que li va passar pel cap i pel cor a l’hora de fundar l’Arxicofradia, però el que sabem és que la Crida volia ser una resposta. Resposta a una situació social del seu temps i, qui sap? Potser també del nostre.

 

El que esperava Enric d’Ossó del nostre moviment era ben clar i ho continua sent avui: Propagar l’Esperit de Santa Teresa, el coneixem i l’estima a Jesús per a transformar el món.

 

Som un Moviment acollidor de persones que volem viure en el Carisma Teresià des de l’aprenentatge dels nostres Mestres, Enric i Teresa, que creiem i entenem a la persona com un ésser en construcció espiritualment, en camí contínuament, cercant sempre a Déu i identificant-nos en Jesús. L’MTA som un Moviment cridat a relacionar-nos, a sortir de nantros mateixos per transformar l’Amor en Obres.

 

Volem col·laborar en el projecte de Jesús per a la humanitat, per això, volen i intentem donar respostes solidàries, interculturals, d’encontre per ajudar a dignificar les persones al nostre entorn.

 

El Moviment està obert a qualsevol persona que tingui ganes de transformar el món, que vulgue fer des del Carisma Teresià, comptant en la força de l’oració i la relació en l’altre.

 

L’MTA formem part activa de la Família Teresiana, compartim el carisma i l’espiritualitat en les germanes de la Companyia de Santa Teresa de Jesús i en tot aquell que es sent Teresià.

 

Avui, l’MTA està ben viu. A Catalunya som 5 grups ben actius. Hi ha MTA arreu del món, ho vam poder comprovar en una Trobada Intercontinental l’agost del 2010 a Jesús. Cada membre en la seua realitat, cercant la transformació que en demana la pertinença al Moviment i el nostre Carisma.

 

Els nostres Estatuts ens diuen i així ens ho creiem i vivim que : “Som Família perquè ens uneix una herència rebuda, un carisma, una manera de viure i de relacionar-nos, una manera de ser cristians que entén l’existència en clau de relació d’amor” Enric d’Ossó ens diu: “Es tracta que sigue cristians de debó, i facilitar-vos els mitjans de ser-ho() N’hi haura alguna/algun que no respongui a la Crida?”





Trobada de la família teresiana

1 02 2012

El dia 28 de gener es va celebrar a Tortosa la 1a Trobada de la família teresiana. Va ser un dia de retrobades, germanor i reconeixement.

El matí va començar a l’auditori Felip Pedrell de Tortosa. En arribar, tots a recolir l’acriditació de família.

Enric d’Ossó va presidir l’acte de l’auditori, tal com toca.

Moltes entitas teresianes van participar a l’acte. L’Imma va reprsentar l’MTA, que és el primer brot d’aquesta família, cosas que ens fa sentir molt orgulloses, i amb la responsabilitat de respondre d’una herència més que centenària.

A la tarda, també vam ser presents a la fira d’entitats.

Per una crònica de la trobada es pot anar a Catalunya religió. Des de la web de la Casa d’espiritualitat es pot accedir a part del material que van presentar les diverses entitats.

Esperem que la trobada serveixi per enfortir i revitalitzar l’MTA a Catalunya. Endavant família teresiana.





Bon Nadal

16 12 2011

La tradició diu que arriba un nou Nat, que ve ple de nous aires, que per Nadal renaix l’esperit i jo crec que és veritat, que per Nadal ens allunyem d’allò que ens fa sentir malament, que acollim la nostàlgia de qui estimem i no veiem, ens sentim més prop de qui tenim i entre menjars, angoixes, somriures i llàgrimes ens anem dient que no ens agrada el Nadal, que a veure si passa ja; parlem d’austeritat, de consumisme, de felicitat i enyorances però, alguna cosa ens passa per dins, algun moviment hi ha, no sabem dir què ni qui però… no ens podem enganyar en el nostre cor s’hi produeix un canvi, petit o gran però canvi a la fi.

També la tradició parla d’uns Reis Mags, segons els estudiosos Savis- Astròlegs que seguien una llum, un estel i avui ens porten regals. Aprofitant la tradició, els Reis Mags i la màgia del teu cor, jo et vull enviar uns regals que potser no veus, que no pots desembolicar però que segur sentiràs al teu cor, et vull fer arribar de la seua mà Pau, Amistat per als moments de solitud i Alegria per a cada dia. I, com no, una copa per brindar pel tancament d’un any ple de bons i mals moments, però que ha significat un avançament en el recorregut de les nostres relacions i per l’entrada d’un de nou, que tornarà a tenir instants de dolor i alegria i que, sense dubte, tornarem a compartir.
Bon Nadal i Feliç Any Nou.




L’Advent

7 12 2011

Fer reflexions sobre els Evangelis que toquen? No apeteix, ja sé que són preciosos que ens parlen d’ Esperança, d’escolta, d’atenció,…

Però, aquest any… no acabo de trobar com puc viure l’Advent i, avui pensava: Si m’encanto molt més, potser ja estaré dinant el dia de Nadal.

De sobte he pensat: I una dona embarassada, com viu el seu advent, el seu temps de preparar-se, d’espera? I una família “embarassada”?

Llavors, m’ho començat a imaginar i, per descomptat, he fet memòria.

Aquella inquietud estranya que s’apodera de tu, aquella por rara que t’omple el cos, aquella il·lusió capaç de fer-te somriure perquè si. Saber que algú nou arriba, però, aquest cop, arriba de dins teu, que tot és nou però sembla ja conegut perquè ja te’l estimes, el preparar-te per dins i per fora, buidar-te de totes les angoixes que et fan neguitejar, vols estar tranquil·la per rebre el fill, vols estar atenta a tots els canvis que van transformant el teu cos, la teua mirada cap a l’exterior es torna més tendra, descobreixes objectes nous, nous perills, noves realitats. Els de casa van canviant amb tu, et miren amb una atenció especial, algú arriba per fer-nos veure el món des d’una altra perspectiva, he de mirar casa meua des de la seua alçada, des de la seua mirada. Els tiets, les tietes es preparen per rebre qui arriba a omplir un gran lloc, un espai que creiem buit però, que de sobte descobrim que ja el teníem preparat, sense saber quan, ni com, feia temps que n’érem conscients de la seua arribada.

Quin Advent més bonic, més esperançador. El que més m’impacta de les similituds d’aquestes arribades, és que venen de dins, que són un tresor guardat dins nostre, que ja l’estimàvem però no n’érem conscients, estàvem adormits, no estàvem atents que podia arribar en qualsevol moment.

Un Advent d’Esperança, d’il·lusió, ple d’Amor i Desitjat, amb la certesa de què alguna cosa canviarà en mi, en el meu entorn, en els meus, en el món, un nou nat vindrà, un rostre nou, un cor nou que ens envairà a tots amb el seu perfum de net, que ens endolcirà l’ànima i junt amb ell naixerem de nou en petites i grans detalls.