TANT DE BÓ EL SEU MISSATGE ENS DONI EMPENTA PER CONTINUAR LA NOSTRA TASCA… PER TAL DE NO PRENDRE ELS NOSTRES ORIGENS NI I LA NOSTRA IDENTITAT TERESIANA. QUE POGUEM DIR ALLÒ QUE ELL MATEIX DEIA “QUE NO MARXI…JESÚS, SENSE HAVER-TE ESTIMAT I HAVER FET QUE ELS ALTRES, ET CONEIXIN I T´ESTIMIN…” , NI QUE SIGUI FENT “ESE POQUITO QUE HAY EN MI” QUE DEIA LA SEVA ESTIMADA TERESA.
APROFITEM AQUEST DIA QUE S´ACABA RÀPID!! UNA ABRAÇADA . TOT PER JESÚS. María José.
Després d’haver vist els somnis i les formes d’organització d’Enric d’Ossó, com anava responent a la realitat del seu moment, ara ens toca veure quines coses li passen a Teresa de Jesús.
En el capítol 3 de Fundaciones, Teresa de Jesús coneix Juan de la Cruz, un estudiant de la universitat de Salamanca que serà vital a la reforma.
Als capítols 13 i 14, la Santa aprèn un munt de coses amb la fundació de Duruelo. Aquesta reforma de la branca masculina de l’ordre li porta molts de problemes, que culminen amb el duríssim final del capítol 28.
Aquest petit episodi de discerniment, equivocacions, èxit, fracàs i acceptació ens pot ajudar molt per situar algunes coses de la nostra vida. Ho podriem comentar dijous 4.
Descarregueu-vos el text compilat aquí 
. Si no us agrada, sempre teniu les obres.
“QUE TERESA DE JESÚS OS SOSTENGA EN VUESTRO CAMINO, OS ALIENTE EN VUESTRA LUCHA Y OS CONFIRME EN EL AMOR DE DIOS.
QUE MARIA, OS ACOJA BAJO SU PROTECCIÓN Y OS PRESERVE DE TODO MAL
QUE EL AMOR DE JESÚS SEA VUESTRO GOZO, LLENE VUESTROS CORAZONES Y REINE EN VOSOTROS HASTA QUE VOSOTROS REINÉIS CON ÉL.”
ENRIC D´OSSÓ 12 OCTUBRE 1873
Transformar, renovar, regenerar, restaurar… totes aquestes paraules, d’una manera o d’una altra, les fa servir moltes vegades Enric d’Ossó en referència al paper del teresianisme en el món. Paraules que semblen sinònimes i que, per contra, aporten mil matisos, tots relevants per la interpretació, obligatòriament polièdrica, de la necessitat que sent el mossèn tortosí d’arribar a la consecució d’una nova societat.
Les connotacions de la idea de la transformació del món en el teresianisme ossonià són múltiples. En senyalo tres que poden aportar claus de lectura interessants, però que de cap manera esgoten la interpretació de la inquietud del mossèn per fer un món millor. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Seria possible.
El somni d’Ossó hauria de ser el somni de tots naltros.
Avui, ens urgeix el canvi, la transformació personal i social per sortir de la desesperació de molts àmbits, de la sensació de fracàs global. Tot i sent un de les greus problemes de la humanitat, avui, en el nostre fer diàri, la fam i la pobresa no és el que més fa trontollar. La falta de món interior, d’autenticitat, la manca d’equilibri entre els sentiments originals i el nostre fer quotidià, ens fa ser una societat plena de pors. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Des que Enric d’Ossó va assumir i fer seu el teresianisme, més o menys cap al 1871, els seus somnis teresians van anar creixent i ampliant-se. Primer, el 1873, crea l’arxiconfraria (MTA). Més tard, el 1876, la Companyia de Santa Teresa, i després pensa en ampliar el seu somni d’enteresianar el món creant una associació menys especialitzada que fos el marc on les diverses associacions teresianes es poguessin imbricar.
Així, en veure l’èxit espectacular de mobilització popular que havia aconseguit amb la pelegrinació a Àvila el 1877, va pensar per un moment que el seu somni de globalització teresiana era possible. Allí, amb gent tan diversa, de diferent procedència geogràfica, política i social, va començar a prendre forma al seu cap el que va denominar “Hermandad teresiana universal”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
