“El aprovechamiento del alma no está en
pensar mucho, sino en amar mucho”
Santa Teresa de Jesús (F 5,2)
Aquestes paraules de la Santa ens serveixen per situar-nos, per ambientar la nostra oració, per saber que des del vertader AMOR arribem on ens proposem, per escoltar l’Evangeli de Marta i Maria.
Evangeli de Lluc 10, 38-42
Mentre feien camí, va entrar en un poblet, i una dona, que es deia Marta, el va rebre a seva. Aquesta tenia una germana que es deia Maria, la qual, bo i asseguda als peus del Senyor, escoltava la paraula. Marta, en canvi, estava absorbida preparant moltes coses per a obsequiar-lo i, presentant-se, digué: “Senyor, no us fa res que la meva germana em deixi sola a servir? Digueu-li, doncs, que m’ajudi.” Però, el Senyor li va respondre: “Marta, Marta, et preocupes i et neguiteges per preparar moltes coses, i només poques són necessàries o una de sola. Maria ha escollit la bona porció, que no li serà presa.”
Reflexió personal (música)
Quantes coses em preocupen a la vida? Quantes què no són veritables necessitats?
Encara no entès que l’obra sense oració i amor no té sentit?
Quants cops no recordo que l’oració és la força que s’ha de transformar en obres?
I, Santa Teresa, què ens diu?
“Marta y María han de andar juntas para hospedar al Señor y tenerle siempre consigo, y no le hacer mal hospedaje no le dando de comer.” VII M, cap.4
Cant: Nada te Turbe
Avui, Senyor, per intercessió de Santa Teresa de Jesús;
Et demanem, capacitat per convertir la nostra oració en obres.
Et demanem, valentia a l’hora de fer canvis per al bé de les teues Obres.
Et demanem, força i inspiració de l’Esperit per col.laborar en la construcció del Regne.
Compartim peticions.
Poesia II En las Manos de Dios.
Vuestra soy, para Vos nací,
¿Qué que mandáis hacer de mi?
Vuestra soy, pues me criastes;
Vuestra, pues me redimistes;
Vuestra, pues que me sufristes;
Vuestra, pues que me llamastes;
Vuestra, pues me conservastes;
Vuestra, pues no me perdí.
¿Qué mandáis hacer de mí?
¿Que mandáis, pues, buen Señor,
Que haga tan vil criado?
¿Cuál oficio le havéis dado
A este esclavo pecador?
Veisme aquí, mi dulce Amor,
Amor dulce, veisme aquí,
¿Qué mandáis hacer de mí?
Veis aquí mi corazón,
Yo le pongo en vuestra palma
Mi cuerpo, mi vida y alma,
Mis entrañas y afición;
Dulce Esposo y redención,
Pues por vuestra me ofrecí
¿Qué mandáis hacer de mí?
Dadme riqueza o pobreza,
Dadme consuelo o desconsuelo,
Dadme alegría o tristeza,
Dadme infierno o dadme cielo,
Vida dulce, sol sin velo,
Pues del todo me rendí.
¿Qué mandáis hacer de mí?
Dadme, pues, sabiduría,
O por amor ignorancia.
Dadme años de abundancia
O de hambre y carestía,
Dad tiniebla o claro día,
Revolvedme aquí o allí.
¿Qué mandáis hacer de mí?