Em sembla que més clar no m’ho pot dir. No hi veig una paràbola en aquest Evangeli i veig la claredat de què vol Déu, de qui és Jesús, de què ve a ensenyar-nos i vol que aprenguem.
Obres!!! Truduïr l’Amor en obres, personificant-lo, fent realitat els sentiments.
Déu en tot/totes, en la persona, en l’home i la dona, en mi i en tu, en l’altre, en el desconegut i en el proper. No hi excusa, no potser no entendre la Paraula d’avui. Em diu la pregunta de l’examen final, la única que he de respondre. Em diu el criteri que segueix per “jutjar-me”, em dona la pauta a seguir, em diu com és el seu Amor i com ha de ser el meu, em recorda que tu i jo i l’altre som fets a la seua Imatge, que Ell va triar viure en tu, en l’altre, en mi. Què Ell menja i beu del que menges tu, l’altre i jo.
“Ja us dic jo que en la mesura en què ho vau fer a un d’aquests germans meus tan petits, a mi m’ho féreu”.
Els gestos, els detalls, l’acollida,… les petites coses que fan Vida, que tradueixen la Paraula, la religió, en una veritable realitat, la fan brotar i sortir d’un lloc amagat i la converteixen en una Obra de solidaritat, de caritat vertadera, en Gratuïtat, en allò que Jesús va Viure i ens va fer, ens fa a cadascun de nantros.
Aquest meravellós missatge ens apropa a la necessitat, no ens deixa perdre en manifests de simples paraules, no es queda en la protesta i la proclama, ens crida a respondre avui!!
Diu la Santa:
“… Todo es servir al Húesped que seviene con nosotras a estar y a comer y recrear.”
